El que costa el pulmó verd a una ciutat o centre urbà

En l’article de la revista Consumer “Zonas Verdes: Hacen falta más” en el qual són analitzats 102 de 18 ciutats espanyoles.

Els ajuntaments del nostre país destinen una mitjana de 2,5% del seu pressupost a la cura dels pulmons verds de la seva ciutat (segueixen aquest patró Valladolid, Sevilla, Córdoba, A Coruña, Murcia, San Sebastian i Granada). Altres ciutats com: Logroño i Pamplona el percentatge augmenta fins el 4,5% per l’objectiu d’estar en el podi de les capitals amb més parcs i jardins. També Barcelona i València superen lleugerament la mitja. A la cua es troben Màlaga (0,8%), Bilbao (1,5), Oviedo i Saragossa(2%)

En relació als valors econòmics reals que es destinen a millorar la condicions dels parcs i jardins destaquen:
Barcelona amb 50 milions d’euros
València amb 21,5 milions d’euros
Sevilla amb 19 milions d’euros
Front als 4 milions d’euros d’Oviedo
O 5 milions d’euros a Granada.

La dotació econòmica que les ciutats destinen a les seves zones verdes per obtenir un determinat nivell de qualitat i manteniment és diversa. Així mateix, els serveis que engloben aquesta part del pressupost municipals poden abarcar camps molt diversos.

Des de X+Verd estem portant a terme una enquesta a diferents municipis catalans amb l’objectiu de valorar el pressupost destinat i els conceptes que engloba. Estem treballant les ciutats de: Amposta, Reus, Borges del Camp, Riudoms, Sant Climent de Llobregat, Lleida, Tàrrega, Badalona, Barcelona, Hospitalet, Viladecans, Terrassa, Mollet, Sant Just Desvern, Girona, Figueres, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Cugat, La Seu d’Urgell, Vilanova i la Geltrú, Pont de Suert, etc.

Ens vols fer arribar un altre exemple? Apreta el boto dret d'aquest link titulat formulari. Omplena'l i ens el pots remetre a l'adreça: congres@ciutatverda.org

Roben 72 arbres plantats recentment en una urbanització de Gijón

Els lladres van aprofitar el cap de setmana per emportar-se d’una finca, que està sent urbanitzada per la construcció de vivendes unifamiliars, 72 arbres que han estat plantats recentment. Els arbres de l’espècie xiprers denominada "Leilandi" de metre i mig d’alçada, els quals el valor no va ser especificat a la denúncia de la Guardia Civil, havien estat plantats en filera amb el propòsit de facilitar el seu creixement i en el futur havien de servir de protecció forestal amb l’autovia.
Robatoris i vandalisme representen un maldecap pels responsables municipals del verd urbà. Tot i així, sembla que cada vegada més aquesta pràctica es redueix als sectors més marginats de la societat. Alhora, és pales que cada vegada més, el valor del verd s’entén per més persones, no sempre amb bones intencions.